Ansietat, Agorafòbia i Atacs de Pànic

S’espera que aquest tríptic sigui útil per a totes aquelles persones que presentin angoixa, així com amics i familiars que vulguin tenir coneixements sobre l’ansietat, els atacs de pànic, l’agorafòbia i el tractament psicològic d’elecció: teràpia cognitivoconductual.

QUÈ ÉS L’ANSIETAT?

L’ansietat és una emoció que ens ajuda a sobreviure. És el nostre sistema d’alarma davant d’un perill. L’ansietat es converteix en un problema quan el sistema d’alarma s’activa en situacions on no s’hauria d’activar, i/o quan és d’una intensitat molt elevada.
La resposta d’ansietat pot variar molt d’una persona a una altra. El que tenen en comú les persones que pateixen un trastorn d’ansietat és que presenten una sèrie de pensaments, emocions, símptomes físics i comportaments que interfereixen significativament en la vida del qui ho pateix.
L’angoixa és un problema molt comú en la nostra societat. Una de cada vint persones presenta símptomes d’ansietat en algun moment de la seva vida, tot i que el grup de persones que pateixen episodis aguts d’ansietat és més reduït. Aquestes persones es diu que pateixen un trastorn de pànic amb/sense Agorafòbia.

QUÈ ÉS L’AGORAFÒBIA?

El terme prové del grec. Agora que era el terme per a designar la plaça del mercat del poble o lloc similar, i Phobia que significa por irracional.
Les persones que presenten agorafòbia experimenten una por intensa a un ventall de situacions on perceben que, si els hi pasés alguna cosa dolenta, no podrien fugir ni rebre ajuda.

QUÈ ÉS UN ATAC DE PÀNIC?

S’anomena atac de pànic a la presència d’episodis aguts d’ansietat (taquicàrdies, palpitacions, calfreds, sensació d’ofec, sensació de mareig, formigueigs en les extremitats, tremolors) i a la interpretació catastròfica d’aquests símptomes (por a patir un infart, por a perdre el control, por a tornar-se boig, por a caure i desmaiar-se, por a morir). Un cop apareix, la persona manté una actitud hipervigilant dels seus símptomes per por de què tornin a aparèixer, i evita certes situacions per tal de prevenir que els atacs no apareguin.
Alguns exemples d’aquestes situacions temudes són: tendes, trens, túnels, ascensors i estar lluny de casa i sense una persona de confiança. En aquetes situacions hi ha una preocupació excessiva a perdre el control, a fer un comportament socialment inadequat, a tenir una malaltia física com un atac de cor, a no poder aguantar els esfínters, a desmaiar-se, a tornar-se boig o a morir.
Els atacs de pànic acostumen a estar limitats a situacions concretes, però en ocasions poden presentar-se de forma més generalitzada. Molta gent presenta també simptomatologia depressiva, però aquesta desapareix quan es tracta l’angoixa.
Hi ha diverses aproximacions, però probablement hi ha un 1% de la població que pateix un trastorn de pànic amb o sense agorafòbia.
No hi ha una causa única. Tendeix a manifestar-se a principis de l’edat adulta amb l’aparició, en primera instància, d’un atac de pànic d’inici sobtat. Posteriorment la persona comença a tenir por a què apareguin altres episodis i comença a evitar situacions on creu que poden aparèixer. La causa del primer atac de pànic s’està tot just començant a investigar de forma sistemàtica. Alguns factors rellevants són: esdeveniments vitals i estressants, tendència a respirar ràpid, fluctuacions en diverses substàncies químiques del cervell i interpretació catastròfica dels símptomes d’ansietat.

TRACTAMENT

El tractament pot ser farmacològic, psicològic o combinat depenen del cas. Però en tots els casos ha de ser portat a terme per personal acreditat en salut mental (psicòlegs clínics i psiquiatres).
El tractament d’elecció farmacològic s’ha basat tradicionalment en l’ús de benzodiazepines (ansiolítics) com per exemple el Valium. Desafortunadament aquesta medicació genera tolerància (es requereix un increment de la dosi per aconseguir els mateixos efectes), i per tant, actualment es prescriuen majoritàriament antidepressius. Aquests últims han demostrat la seva eficàcia, tot i que en molts casos l’angoixa torna a aparèixer quan la persona es deixa de medicar.
No obstant això, en els últims 25 anys s’ha posat èmfasi en el tractament psicològic d’orientació cognitivoconductual, el qual aconsegueix reduir en més d’un 70% el malestar del pacient.

PUNTS CLAU EN EL TRACTAMENT PSICOLÒGIC D’ORIENTACIÓ COGNITIVOCONDUCTUAL:
1. Psicoeducació de l’ansietat per tal de justificar el tractament que s’aplicarà.
2. Exploració pensaments que apareixen en moments on hi ha angoixa.
3. Detectar situacions evitades. Exposició progressiva a aquestes situacions.

Adaptat de la BACBT (British Association of Cognitive Behavioral Therapy)