La Depressió

La Depressió

L’objectiu d’aquest tríptic és descriure les característiques de la depressió, les diverses opcions de tractament que existeixen i com un dels tipus de tractament, el tractament cognitiu conductual (TCC), pot ser de gran ajuda. Esperem que aquest tríptic sigui útil per a les persones que pateixen depressió i possiblement per als amics i familiars que també desitgin saber més sobre la depressió i la teràpia cognitiuconductual.

LA NATURALESA DEL PROBLEMA

La depressió és la malaltia mental més comuna a tot el món. Més de la meitat de la població experimentarà, en algun moment al llarg de la vida, símptomes de depressió suficientment severs com per afectar a la seva vida, podent arribar a comportar un risc per a l’ integritat de la persona que la pateixi donat que hi ha un alt percentatge de persones que mort per suïcidi. Els metges de medicina general es troben diàriament amb un pacient amb depressió a les seves consultes, la qual cosa es tradueix en un cost immens per al sistema sanitari. Donada l’elevada freqüència d’aquest fenomen, aquests professionals es converteixen en un bon referent per a recomanar i informar sobre com i on realitzar el tractament.

QUÈ ÉS LA DEPRESSIÓ?

La depressió es pot manifestar de diverses maneres i els símptomes també varien entre persones. Cal advertir però, que no tothom presenta el 100% dels símptomes següents:

Habitualment apareixen canvis d’humor. Les persones sovint se senten tristes o “adormides” emocionalment la major part del temps, sense la capacitat de gaudir dels seus interessos habituals i de les seves activitats. Generalment està associat a un increment de l’ansietat i de la irritabilitat.

Es poden observar també canvis cognitius com: dificultats per a concentrar-se, prendre decisions o recordar coses. Les persones amb depressió acostumen a ser pessimistes, veient-se a elles mateixes com a poc atractives, inadequades o inclús males persones, percebent un futur poc esperançador. Sovint tenen pensaments poc adaptatius com imaginar tot allò negatiu que podria succeir-los, sentint-se alhora massa culpables per aquest fet. També poden aparèixer pensaments tipus la vida no val la pena que normalment desapareixen un cop superada la depressió.

Els canvis físics són comuns. La son pot estar alterada de diferents maneres: amb forma de despertars freqüents durant la nit, aixecant-se la persona molt d’hora pel matí o bé sent incapaços d’adormir-se a la nit. La pèrdua de gana i de pes són habituals, tot i que també es pot donar el cas que la gana i el pes augmentin. El desig sexual també es veu normalment reduït. Els pacients sovint es queixen de dolors musculars, així com de cansament excessiu i lentitud de pensament i de moviment.

Normalment també apareixen canvis conductuals d’inactivació en algunes persones. Aquests canvis es deuen a diferents factors: pèrdua de la capacitat de gaudi de les activitats que acostumaven a realitzar, símptomes d’ansietat freqüents així com dificultats per a la concentració.

La depressió pot variar en intensitat, des de símptomes lleus fins a una greu malaltia on la persona vegi afectades les seves habilitats quotidianes, arribant fins i tot a paralitzar la seva vida. La depressió pot alternar períodes “alts” com a part d’un episodi dins del trastorn bipolar. Aquest trastorn és molt menys comú que la depressió unipolar, afectant només a un 1% de la població general.

CAUSES

No hi ha una única causa per a la depressió. Diversos factors poden actuar conjuntament, tant biològics o genètics com d’aprenentatge o ambientals. Per exemple, aquelles persones que tenen dificultats al llarg de la seva infantesa o estan aïllats i no tenen suport dels altres, incrementen el risc de patir depressió en comparació amb aquells que tenen bon suport social. La vulnerabilitat a la depressió també està influïda per haver patit o no experiències traumàtiques durant la infància, com abusos, “bulling” o pèrdues significatives.

DIFERENTS TRACTAMENTS PER A LA DEPRESSIÓ

La majoria dels tractaments per a la depressió inclouen parlar amb un terapeuta (els tractaments psicològics) o prendre medicació antidepressiva. La combinació basada en la presa de fàrmacs i la realització de teràpia psicològica és la que dona millors resultats en els casos de depressió greu, essent innecessari aquesta combinació per als casos més lleus. El benefici de la medicació és que no es necessita seure i parlar amb un terapeuta durant un període de temps, però el principal desavantatge és que, depenent de la medicació, poden aparèixer una sèrie d’efectes secundaris. És millor rebre tractament per a la malaltia degut a diferents factors. El primer de tots, és l’alleugeriment del patiment que causa en la persona. El segon, per reduir el risc de suïcidi associat i, per últim, per a prevenir que reaparegui en un futur, donat que la depressió no tractada té més probabilitats de recidiva.

Hi ha un elevat nombre de fàrmacs i tractaments psicològics i per això és important escollir la millor opció. Alguns tractaments tenen més evidències científiques a favor que d’altres. El tractament cognitiuconductual i el tractament amb antidepressius són dues formes d’intervenció que s’han demostrat efectives reiteradament. Tot i que el primer tractament té una durada entre 3 i 6 mesos, i el segon entre 6 i 12 mesos, totes dues poden proporcionar un alleugeriment de la depressió en unes 3 o 4 setmanes.

TCC PER A LA DEPRESSIÓ

El tractament cognitiu o cognitiuconductual s’ha demostrat tan efectiu com el farmacològic amb antidepressius. Els següents punts resumeixen els aspectes claus del tractament.
Es restableixen els nivells previs d’activitat. Les persones depressives deixen de fer moltes activitats que solien donar satisfacció i significat a les seves vides. L’objectiu de la TCC es començar de nou i de manera progressiva aquestes activitats, com una manera de tornar el plaer a les seves vides. L’exercici físic, especialment, s’ha demostrat un tractament efectiu per a la depressió en si mateix.
Els pacients eviten el contacte social i deixen de veure amics. Un altre objectiu de la TCC serà reconstruir aquest aspecte poc a poc. Socialitzar-se pot ser molt difícil per a les persones amb depressió degut a les dificultats de concentració que tenen durant les converses i pels símptomes d’ansietat que sovint acompanyen la malaltia.
El pacient aprèn a canviar els estils cognitius negatius, que en molts casos fan que empitjori encara més el seu estat d’ànim, per d’altres més adequats a la realitat. Les tècniques per lluitar contra alguns d’aquests estils de pensament consisteixen en posar-los a prova mitjançant “mini-experiments”.
També s’aprèn a detectar els primers símptomes de la depressió com a eina per a prevenir possibles episodis futurs.

Traduit de la BACBT (British Association of Cognitive Behavioral Therapy)