Disfuncions sexuals

INTRODUCCIÓ

El terme disfunció sexual fa referència a dificultats en l’esfera de l’activitat sexual. Les disfuncions sexuals són molt comunes, tot i que només algunes persones demanen ajuda. Això es degut, en part, a que el que pot ser vist com un problema per a una persona, podria ser acceptat per a una altra o inclús per la parella.

TIPUS DE PROBLEMES

Hi ha molts tipus de disfuncions sexuals. Les que fan referència només als homes són: la disfunció erèctil (incapacitat per a aconseguir o mantenir una erecció del penis suficient per a permetre el coit); ejaculació retardada (que es refereix a la incapacitat per a aconseguir l’orgasme, total o parcialment) i ejaculació precoç. D’altra banda, els principals problemes en les dones són: la manca de resposta física (manca de lubricació i/o manca de dilatació del canal de la vagina en la fase de excitació); anorgàsmia (incapacitat o dificultat per a aconseguir l’orgasme); vaginisme (tensió dels músculs al voltant de la vagina quan s’intenta la penetració); i disparèunia (notar un intens dolor durant el coit). La pèrdua o reducció de la líbido i l’aversió sexual (intensa aversió per a aspectes particulars del sexe, que sovint dóna lloc a una evitació total del sexe) són problemes que es poden donar tant en l’home com en la dona.

CAUSES

Les causes de la disfunció sexual poden ser físiques, psicològiques o una combinació d’ambdues. Físicament, hi ha factors hormonals relacionats, especialment en l’etapa de la menopausa en les dones. Altres causes físiques poden ser història de diabetis (afectant sobretot als homes) i abús perllongat d’alcohol. Ambdós factors correlacionen altament amb dificultats d’erecció. També s’ha vist que lesions vertebrals i trastorns neurològics poden afectar a les funcions sexuals, així com algun tipus de medicació. Els factors psicològics generalment tenen major impacte en les disfuncions sexuals que qualsevol factor físic comentat anteriorment. Aquests inclouen: ansietat en el sexe (por a quedar-se embarassada o a contagiar-se de malalties de transmissió sexual); un estat d’ànim deprimit (idees equivocades, creences incorrectes o ignorància sobre qüestions sexuals) i una estricta actitud moral. Finalment, factors de la relació de parella poden ser uns dels principals causants de problemes sexuals, com per exemple la infelicitat d’un dels membres de parella pot provocar una pèrdua total d’interès pel sexe.

Inclús quan hi ha causes físiques per a una disfunció sexual, molt sovint els factors psicològics juguen un paper important per a perpetuar aquestes dificultats en el temps.

TRACTAMENT

Les disfuncions sexuals són normalment tractades amb èxit. Hi ha molts serveis disponibles per a aquells que necessiten ajuda. Alguns metges de medicina general, assumeixen el tractament per a aquests problemes; tot i que la majoria deriven al pacient a un especialista clínic (psicòleg o psiquiatre) en teràpia sexual. Algunes vegades també s’aconsella realitzar teràpia de parella per a resoldre aquests problemes.

La majoria dels clients amb disfunció sexual es beneficien de tractaments psicològics. En els últims anys, aquest tractament ha pres la forma de teràpia cognitivoconductual. Alguns elements d’aquest enfocament inclouen: la reducció de l’ansietat, l’entrenament gradual, el treball de les creences i les actituds errònies envers el sexe, així com els aspectes de la relació de parella. El tractament generalment s’ofereix com un pack, però els elements difereixen depenent del problema específic, la història i les circumstancies de cada client. Tractar a la parella conjuntament sembla ser la millor opció, però les persones que no tenen parella també són tractades utilitzant els mateixos principis bàsics.

S’utilitzen també tractaments físics en els casos en que s’ha identificat alguna causa orgànica, però tot i així, pot ser d’ajuda seguir tractament cognitivoconductual. Per a les dificultats erèctils existeixen varies tècniques: des d’injeccions de suaus relaxants musculars per a induir ereccions, fins a aparells de bombeig i pròtesi. La medicació oral, quan es requereix, també ha demostrat la seva eficàcia.

A la practica, el tractament depèn d’una cuidada avaluació per part del terapeuta i l’enfocament cognitivoconductual és la millor opció, algunes vegades en combinació amb altres mètodes.

CONCLUSIONS

Les disfuncions sexuals no són infreqüents i aquells que necessiten ajuda tenen moltes opcions terapèutiques disponibles. El camp ha crescut ràpidament en els últims anys i hi ha hagut molts avenços que han augmentat els èxits de la teràpia.

Adaptat de la BACBT (British Association of Cognitive Behavioral Therapy)