Dolor Crònic

EXTENSIÓ DEL PROBLEMA

El dolor crònic és un problema comú que afecta al voltant del 10% dels adults de la població general. L’impacte del dolor en la vida del pacient varia des de restriccions menors fins a patir una falta total d’independència.

QUÈ ÉS EL DOLOR CRÒNIC

El dolor es defineix com a una experiència sensorial i emocional independentment de si es pot o no identificar una causa. El dolor crònic és un dolor de llarga durada que no s’ha aconseguit alleugerir ni tractant la causa (si era coneguda) ni intentant disminuir el propi dolor. Per aquest motiu, quan es parla de dolor crònic normalment es tracta de dolor no maligne com per exemple: dolor d’esquena, artritis reumatoide o cefalees.

CAUSES

El dolor implica activitat en el sistema nerviós i sovint és un senyal de perill que ens mou a realitzar una acció per tal de “sanar” la font generadora del malestar. Es a dir, el dolor té una funció adaptativa per al ésser humà. En el dolor crònic, tot i que aquest s’hagi iniciat amb una lesió que ja no hi sigui present, es pot produir a través d’un sistema complex de patrons de “sobreactivació” del sistema nerviós (SN). Malauradament, encara no som capaços des de la medicina de poder “desconnectar” aquesta sobreactivació del SN.

ESTAT D’ÀNIM

Les persones amb dolor crònic se senten habitualment infelices o deprimides. Sovint es preocupen pel dolor i les seves implicacions. Moltes vegades, se senten frustrats i es queixen de les limitacions que això suposa i de la manca de solucions mèdiques adequades.

PENSAMENTS

És molt dur ignorar el dolor, a menys que sigui lleu, i més després d’haver intentat eliminar-lo sense resultat. Les preocupacions de la persona que el pateix solen anar al voltant del significat del dolor; en tant que pot significar malaltia o lesió. També sorgeixen pensaments sobre l’impacte del dolor en les seves vides, com ara, les coses què han perdut a causa del dolor i pensaments de desesperança sobre el futur que els hi espera.

COMPORTAMENT I MOTIVACIÓ

Si la persona amb dolor crònic respon com si fos un senyal de perill, tendirà a descansar i no utilitzar aquelles parts del cos dolorides, o bé aprendrà a demanar ajuda a altres persones o a fer servir elements de tipus físic per a realitzar la seva vida diària. No obstant, a llarg termini, aquests comportaments contribueixen a augmentar la discapacitat del pacient. En les persones diagnosticades d’aquesta malaltia és habitual que alternin cicles de molta activitat, en un intent d’aconseguir objectius, seguits de períodes de descans excessiu, per tal de recuperar-se de l’increment de dolor. A més, demanar ajuda mèdica i no trobar solució pot generar en el pacient sentiments de decepció i d’impotència.

TRACTAMENT

Un cop el dolor s’ha investigat adequadament i s’ha tractat la causa identificada sense èxit, el dolor comença a focalitzar-se en intents físics i elèctrics de bloquejar-lo. Si aquests no funcionen, o funcionen però no suficientment bé, la intervenció es centrarà en el control del dolor amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del pacient. La intervenció en el control del dolor consta de diverses parts. Per una banda, es tracta d’anar incrementant gradualment l’activitat física amb la idea de reprendre activitats necessàries i reforçants, així com la confiança i el plaer de veure que es poden portar a terme. Aquests canvis poden ser aplicats per minimitzar l’impacte del dolor en totes les àrees de la vida. Una altra part del tractament consisteix en examinar els pensaments i idees arrelades (que comporten un augment del dolor i de la simptomatologia depressiva) i qüestionar-los per trobar maneres més acurades de pensar sobre el dolor i que modificaran positivament la manera de viure.

La intervenció en el control del dolor es sol portar a terme per un equip multidisciplinari que acostuma a estar compost per un psicòleg clínic, un metge expert en tractament de dolor, un fisioterapeuta i personal d’infermeria. En el millor dels casos, els pacients amb dolor retornen als seus estils de vida plens i productius; però si no és així, com a mínim aprenen que no estan sols en el seu problema i assoleixen estratègies d’afrontament que els hi permeten millorar la seva qualitat de vida.

Traduit de la BACBT (British Association of Cognitive Behavioral Therapy)