Fòbia Social/Ansietat Social

Fòbia Social/Ansietat Social

QUÈ ÉS LA FÒBIA SOCIAL?

La fòbia social consisteix en una por persistent i intensa a actuar de forma humiliant o vergonyosa davant dels altres, arribant a interferir tant en la vida personal com professional de la persona. Les persones amb aquest trastorn pensen que la gent els jutja negativament. Aquesta por pot també reflectir la sensació de ser inferior, diferent o inacceptable, i això va acompanyat de certs pensaments com: “si la gent sabés com sóc en realitat, llavors em rebutjarien”.
Aquestes persones presenten símptomes generalment visibles, com ruboritzar-se, suar o tremolar, que poden ser suficientment severs com per induir atacs de pànic. La por pot ser provocada per situacions específiques, com parlar o menjar en públic; per contacte amb persones d’autoritat o sexualment atractives; o per interaccions socials en general. L’ansietat anticipatòria és comuna en els pacients abans d’una trobada social, tot i que també són freqüents les cavil·lacions constants després d’aquesta; tendeixen a pensar i insistir en els suposats errors o defectes que han tingut o realitzat durant la trobada.

EXTENSIÓ DEL PROBLEMA

La fòbia social és present entre un 3 i un 13% de la població general, amb una proporció igual en homes i dones. Les estimacions varien donat que les persones amb ansietat social moltes vegades no arriben a demanar ajuda degut a les característiques de la seva malaltia, i d’altres l’emmascaren mitjançant l’ús d’alcohol o d’altres substàncies.

CAUSES

No existeix una única causa determinada, i tant factors biològics com experiències viscudes (com burlar-se d’un durant la infantesa, ser amenaçat o criticat) poden contribuir al seu desenvolupament. Tot i no conèixer exactament els seus orígens, la fòbia social pot ser tractada sense haver de conèixer les causes concretes de cada persona. Generalment comença durant l’adolescència, però pot arribar a manifestar-se a qualsevol edat. La timidesa i la fòbia social comparteixen moltes característiques i els mètodes de tractament d’aquesta última són també útils per a reduir la timidesa.

CONSEQÜÈNCIES

A curt termini, les reaccions als símptomes mantenen el problema. La gent utilitza “conductes de seguretat” (com mantenir-se callat o tractar de no ofendre a ningú) per a reduir el risc d’escrutini o judici dels altres, als quals tem exageradament. Eviten situacions difícils o les suporten però amb una angoixa important. En la interacció amb els altres es tornen cohibits i es focalitzen en els seus símptomes tractant de reduir-los per a oferir una bona impressió. Es probable que, donat que han estat tota l’estona atenent als seus propis símptomes, no se n’adonin de les reaccions dels altres o no recordin després el que s’ha dit.
A llarg termini, la fòbia social pot conduir a l’aïllament i la solitud, especialment quan les persones no poden relacionar-se íntimament, o sí poden però limitant els seus contactes a un grup petit de gent amb la qual confien. Per aquest motiu, també pot interferir seriosament en l’assoliment de fites professionals.

TRACTAMENT

El tractament cognitivoconductual ha demostrat ser extremadament efectiu. Això té sentit donat que la focalització en els pensaments ajuda a les persones a identificar els riscos que temen i a modificar les seves creences. El treball conductual per altra banda, els ajuda a canviar les conductes de cerca de seguretat, evitació i cohibició que mantenen el problema. Aquest tipus de psicoteràpia també proveeix supòsits pràctics per a generar seguretat i per a treballar amb les creences subjacents si és necessari.
Algunes persones poden alleugerir el problema per elles mateixes mitjançant llibres i altres materials d’auto-ajuda. Un assessorament psicològic pot ser un suport de gran ajuda.
La medicació per a l’ansietat (ansiolítics) pot millorar la simptomatologia, tot i que els problemes poden reaparèixer quan aquesta és retirada. La investigació mostra que tractar la fòbia social en persones que han desenvolupat depressió generalment alleugereix ambdós problemes. Si no fos així, la medicació antidepressiva es una altra opció recomanada científicament.

Traduit de la BACBT (British Association of Cognitive Behavioral Therapy)