Esquizofrènia i Psicosis

LA NATURALESA DEL PROBLEMA

L’esquizofrènia és una malaltia mental greu. Afecta aproximadament a una persona de cada 100 a tots els països del món. L’esquizofrènia freqüentment té un efecte debilitador en totes les àrees de la vida de la persona i pot suposar una immensa despesa emocional per a la família i la parella, que sovint tenen un important rol en la cura del pacient. Les problemàtiques que habitualment s’associen a la esquizofrènia són l’ús de drogues i/o alcohol, les quals tenen un efecte negatiu en sí mateixes. A més, les persones amb esquizofrènia pateixen freqüentment depressió i ansietat.

QUÈ ÉS LA ESQUIZOFRÈNIA?

SÍMPTOMES POSITIUS

L’esquizofrènia es diagnostica quan una persona experimenta una sèrie de símptomes-clau d’experiències anormals. Aquests inclouen tipus específics d’al·lucinacions, deliris i alteracions del pensament. Les al·lucinacions són falses percepcions. Els que pateixen esquizofrènia senten, veuen o oloren coses que els altres no senten, veuen ni oloren. Sentir veus parlant de la pròpia persona de manera hostil és un símptoma molt comú en l’esquizofrènia. Els deliris són falses creences, freqüentment estranyes, que s’aguanten amb unes fortes conviccions però que no són compartides amb altra gent. Els deliris varien respecte al contingut però alguns són comuns com per exemple la creença que una força externa ha pres el control del cos o la ment d’aquella persona, la creença que un grup de persones o una organització està provant de danyar o perseguir a la persona amb un objectiu dolent, la creença que les coses que la persona llegeix o veu tenen un significat especial o alguna mena d’influència, o també, en un extrem, la creença específica de posseir poders mentals, influència màgica, telepatia, raigs làser o altres forces alienes. Les alteracions del pensament o trastorns del pensament es refereixen a una desorganització dels pensaments que poden donar lloc a un llenguatge estrany o/i caòtic. Aquests tipus de símptomes-clau s’anomenen símptomes positius i poden arribar a ser realment estressants i aterradors per a les persones que els experimenten. Freqüentment s’associen a elevats nivells d’ansietat i alteracions de la conducta, especialment en fases severes i agudes de la malaltia.

SÍMPTOMES NEGATIUS

Els símptomes negatius apareixen com a canvis en la conducta de l’individu. S’anomenen negatius perquè es refereixen a una reducció o absència de conductes. Aquests inclouen la disminució de la motivació, de les activitats, les converses i la parla. També inclouen aïllament social, una aparent falta d’emocions, pobresa de pensaments i dificultats per a estar amb la gent. Els símptomes negatius poden variar en la seva extensió de moderats a severs, afectant les habilitats de la persona per a funcionar normalment i cuidar de si mateixos.

CURS

L’inici de la esquizofrènia sovint es manifesta a finals de l’adolescència i principis de l’edat adulta. El curs o evolució del trastorn pot variar àmpliament d’un individu a un altre. Tot i que algunes persones es recuperen després de l’episodi inicial, el trastorn sol ser episòdic. Algunes persones experimenten freqüents recaigudes amb símptomes persistents i incapacitat durant llargs períodes de la seva vida.

CAUSES

Les causes de la esquizofrènia segueixen essent un enigma. Hi ha un component genètic i una alteració dels neurotransmissors cerebrals (substàncies químiques que porten missatges dins el cervell). També hi ha fortes evidencies que estressors emocionals i socials importants poden precipitar els episodis de la malaltia.

TRACTAMENT I CURA

A hores d’ara no hi ha cura per a l’esquizofrènia. Potents medicaments tranquil·litzadors majors, anomenats antipsicòtics, són la columna principal del tractament. Aquests s’utilitzen amb dos propòsits: reduir els símptomes positius durant episodis aguts o recaigudes i prevenir possibles recaigudes. Degut a que la medicació protegeix de possibles episodis futurs de la malaltia és probable que les persones que pateixen esquizofrènia s’hagin de medicar durant períodes llargs de temps i, per afavorir el compliment del tractament, sovint es realitza de manera injectada (depot).

La medicació pot arribar a causar efectes secundaris desagradables que requereixin tractament. S’estan estudiant nous medicaments amb l’objectiu de reduir aquests efectes secundaris i millorar, a la vegada, els símptomes negatius.

Els episodis aguts d’esquizofrènia sovint suposen un ingrés hospitalari per ajustar el tractament, tot i que en el seguiment el tractament és ambulatori. Quan la malaltia ha causat dèficits importants en la vida social i el funcionament personal és igual de important una llarga rehabilitació així com un tractament físic. Moltes propostes estan dissenyades per ajudar a la gent a millorar les seves habilitats per a viure de manera independent en la comunitat.

En els últims anys, s’han desenvolupat tractaments psicosocials i psicològics. Aquests inclouen ajudar a la família en el maneig de la malaltia (això pot tenir un efecte important en disminuir l’índex de recaigudes) i mètodes cognitiuconductuals per a reduir símptomes positius (modificar creences poc adaptatives). Aquests tractaments també ajuden a prevenir recaigudes, donat que consciencien a la persona de la seva malaltia. Aquests mètodes psicològics estan recomanats a la guia NICE i s’usen combinats amb medicació. Degut a la severitat dels símptomes de l’esquizofrènia i a la discapacitat associada a la malaltia, els pacients haurien de tenir accés a tots els recursos del sistema de salut mental.

Traduit de la BACBT (British Association of Cognitive Behavioral Therapy)